Germà Llop

Con mucho cariño, orgullo y honor, presento este poema... Awroooo! Aho, sister!

Eva Vega Diaz, 16 anys

GERMÀ LLOP

Una barreja d’innocència i malícia enlluerna els teus ulls.

Camines indolent, com qui ja no té por als desenganys,

el silenci d’una existència confosa t’omple de recel.

T’ha fet fugisser de somnis la saviesa de tants anys?

Quin pecat vas cometre en un passat, vell amic?

Potser l’astúcia de la teva mirada fa mal...

potser la teva supèrbia innata amoïna la feblesa humana

Quina ha estat la causa, amic meu, de ta resignació fatal?

Sotmetent les ànimes més braves i el dimoni del silenci

un udol llastimós omple la foscor de la nit

i en la recerca de la Mare Natura que et desampara

amagues una nota de desconsol vers la fúria i el despit.

Tens la indòmita magnificiència de la llibertat,

et diuen llop i mai no t’han cridat amb tendresa,

perlen de tu però ni tan sols et coneixen,

diuen que véns de l’infern i ignoren ta noblesa

Amic meu, germà meu, pare meu,

mentre t’amagues en la immensitat del boscatge,

penses que el teu poble és víctima de la ira divina

que t’ha desterrat, per sempre, en un laberint salvatge.